L’ozó és 10 vegades més potent que el lleixiu o el clor, destrueix virus, bacteris, gèrmens, nematodes, fongs i altres microorganismes a menor concentració i temps de contacte que amb productes químics. Amb concentracions d’ozó de 0,1-0,2 mg / L. min, s’aconsegueix una inactivació de el 99% de rotavirus i poli-virus, entre d’altres patògens estudiats, pertanyents al mateix Grup IV dels Coronavirus.

La seva naturalesa fortament oxidant el converteix en una eina d’especial utilitat en la indústria agro-alimentària, ja que a la seva alta eficàcia en l’eliminació de microorganismes i compostos químics contaminants, se suma el gran avantatge que suposa no deixar residus, l’ozó es descompon ràpidament en O2.

A causa de la seva capacitat oxidant, així com de la seva inestabilitat, que fa que reverteixi ràpidament en oxigen, es pot fer servir l’ozó en qualsevol procés que faci necessària una desinfecció ràpida i eficaç.

En aire, l’ozó és usat per desinfectar ambients interiors, per tal d’assegurar la qualitat microbiològica de l’aire, així com per al control d’olors: cambres frigorífiques, desinfeccions alimentàries en sec, gimnasos, plantes de gestió de residus, etc.

Dissolt en aigua s’utilitza per a potabilització, recuperació d’aigües residuals per a reg i usos recreatius, rentat en Indústria Alimentària d’aliments i estris de treball en contacte amb aquests, rentat de roba (en bugaderies industrials, de col·lectivitats o particulars), aigua de reg , rentat de gasos, elaboració de gel, control de legionel·la, etc.

L’ozó introduït en qualsevol ambient realitza 3 accions molt importants:

 1.- MICROBICIDA: És la propietat més important de l’ozó i per la que més aplicacions se li atribueixen. El seu alt poder oxidant permet acabar amb la majoria de microbis, bacteris i virus en l’ambient.

2.- DESODORANT: És una de les propietats més comprovades, per la seva gran utilitat en tot tipus de locals d’us públic i en el tractament de certs olors de tipus industrial. L’ozó oxida la matèria orgànica (Ozonòlisi) i d’altra banda ataca els microbis que s’alimenten d’ella.

3.- OXIGENANT: A les grans ciutats, on existeixen gran quantitat de locals tancats i poc ventilats, és amb molta freqüència apreciable l’enrariment de l’aire com a conseqüència d’una manca d’oxigen. L’ozó, contribueix a millorar l’eficàcia de les cèl·lules dels organismes superiors pel que fa a l’aprofitament de l’oxigen disponible mitjançant l’estimulació de diversos enzims que intervenen en aquests processos.

1.- Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’ozó és el desinfectant més potent contra tot tipus de microorganismes.

2.- El seu poder de desinfecció és, al menys, deu vegades més gran que el de el clor, sent eficaç en un 99% en l’eliminació dels virus, però també en la de bacteris, protozous, nematodes, fongs, agregats cel·lulars, espores i quists.

3.- L’ozó oxida substàncies citoplasmàtiques, mentre que el clor únicament produeix una destrucció de centres vitals de la cèl·lula, que en ocasions no arriba a ser efectiva pel que els microorganismes aconsegueixen recuperar-se.

4.- És molt menys corrosiu i contaminant que la desinfecció amb lleixiu o clor.

5.- És més ràpid, necessita menys temps de contacte amb els microorganismes que altres desinfectants per realitzar la purificació i actua a una menor concentració.

6.- És menys contaminant ja que les dissolucions de l’hipoclorit de sodi acaben amb aquest en l’aigua, posant en risc la vida d’espècies no perjudicials.

7.- És molt més efectiu que els biocides líquids, perquè s’expandeix i arriba absolutament a tots els racons.

8.- A més a més de ser un magnífic desinfectant és un gran desodoritzant, deixant al seu pas una olor molt agradable, al contrari que el lleixiu i el clor.

9.- Segons l’OMS, es detalla que amb concentracions d’ozó de 0,1-0,2 mg /L.min, s’aconsegueix una inactivació de el 99% de rotavirus poli-virus, pertanyents també al grup 4 dels coronavirus .

L’ozó s’obté industrialment fent passar una corrent d’aire o d’oxigen entre dos elèctrodes sotmesos a un elevat potencial altern. Per evitar que es formi un arc elèctric, es recobreix un dels dos elèctrodes o d’a vegades tots dos, amb un dielèctric d’espessor uniforme que crea una superfície equipotencial.  Això permet separar les molècules d’oxigen (O2) de l’aire en dos àtoms d’oxigen (O), els quals s’uneixen a una altre molècula d’oxigen (O2) per a  formar l’ozó (O3), essent després alliberat a l’ambient.

L’ozó esta considerat com un dels oxidants més enèrgics de la naturalesa ja que el seu potencial electroquímic  és de 2,07 eV, front als 1,36 eV del clor gas, oxidant ràpidament estructures orgàniques, el que fa que sigui el esterilitzant més usat I MES ECOLOGIC.

A l’estar compartint els electrons entre tres àtoms en lloc d’entre dos, la molècula resultant es molt inestable, i tendeix a captar electrons de qualsevol compost que se li acosti per a recuperar la seva estabilitat, és a dir, és un oxidant fort.

D’aquí les seves extraordinàries propietats biocides, desodorants y de destrucció de compostos químics al captar electrons d’altres molècules, oxidant-les, les desestabilitza fins el punt de destruir-les si la concentracions d’ozó i/o el temps de contacte és suficient.

L’ozó és un potent oxidant generalment no nociu, a baixes concentracions,  per a mamífers, però letal per als microorganismes com els bacteris. De qualsevol manera l’ozó, com qualsevol altre agent oxidant, pot resultar perjudicial si no es fa servir correctament en les seves aplicacions en aire.

L’única via d’exposició de l’ozó és la inhalàtòria, és a dir, si es respira en quantitats grans (superiors a les recomanades en la normativa, o durant llargs períodes de temps).

 Degut a la seva naturalesa irritant, l’exposició a l’ozó deu respectar les recomanacions dictades per la OMS.

• Recomanacions de seguretat de la norma UNE 400-201-94: <100 mg / m³ (equivalent a 0,05 ppm) com a màxim per l’ús en presencia de persones o animals.

• Els Valors Límit Ambientals (VLA) de l’INSHT (Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball) estableixen per a l’ozó límits d’exposició en funció de l’activitat realitzada, essent el valor més restrictiu 0,05 ppm (exposicions diàries de 8 hores) i 0,2 ppm per períodes inferiors a 2 hores.

• L’EPA (Agència de Protecció Ambiental dels EUA) estableix un estàndard de 0,12 ppm per 1 hora d’exposició.

• L’OMS (Organització Mundial de la Salut) proposa un valor de referència de 0,05 ppm o 0,1 mg/m³ per a un període màxim de 8 hores.

• Si es respira en grans quantitats, l’ozó pot provocar irritació als ulls o la gola, la qual sol passar després de respirar aire fresc durant alguns minuts.

Aplicat en l’aire, l’ús de l’ozó en descontaminació ambiental és segur, degut al perfecte control sobre els nivells residuals d’ozó en l’aire respirable, que permet l’ús d’un desinfectant altament eficaç sense efectes no desitjats en las persones que ocupen les zones comuns dels llocs tractats, evitant en gran mesura el risc de contagis i millorant la qualitat de l’aire, no sols en quant a nivells microbiològics, sinó també en quant  a olors desagradables y ambients carregats es refereix, proporcionant un aire sa, net i fresc.

Degut a que l’ozó te un olor característic es percep a concentracions molt baixes, això fa que treballar amb ozó sigui generalment segur.

Fins el moment i en tot el mon no s’ha registrat casos letals per intoxicació amb ozó.

Quan les persones estan exposades a altes concentracions d’ozó, els símptomes poden variar des de la sequedat i irritació en ulls i/o gola (el que sol desaparèixer respirant aire fresc durant uns minuts), fins tos i mal de cap agreujant-se aquests símptomes a l’acostar-se a nivells letals.

En el cas de tractaments realitzats en absència de persones, les dosis poden ser tan altes como sigui necessari per cada aplicació. Donada la curta vida mitja de l’ozó, el temps de seguretat abans de l’accés al recinte tractat no serà molt llarg (30 minuts).

El gran poder oxidant que te l’ozó amb els patògens microscòpics passa també amb els metalls amb els que arribi atenir contacte. No serveix qualsevol material per estar en contacte amb l’ozó, per aquesta raó, en la fabricació de generadors d’ozó els seus complements i accessoris s’evita utilitzar materials que es puguin fer malbé per l’oxidació de l’ozó.

Els materials mes indicats per la seva resistència a l’ozó son l’acer inoxidable, titani, vidre Pirex, Tefló, Vitó, poliuretà, PVC (policlorur de vinil), PVDF (Fluorur de Polivinilidè o Difluorur de Polivinilidè).

Desinfectar amb ozó és una de las millors inversions per a desinfectar tant per aire com per aigua. En el nostre cas, el generador d’ozó produeix l’ozó i el difon en l’aire. Segons el volum de la estança  o espai a desinfectar es requerirà un model o altre de generador.

 Els avantatges son enormes:

• Desinfecció diària de l’espai a un cost insignificant.
• Sense personal extra per a fer-ho.
• Sense interrompre ni retardar el treball diari de neteja.
• Sense productes químics.
• Sense residus nio olors, no els camufla, els destrueix.
• Sense despeses d’instal·lació.
• Pocs minuts al dia, garanteixen un ambient lliure de virus y bactèries.
• Facilíssim d’utilitzar el generador d’ozó.

Segur que ens en deixarem molts però aquí te un llistat orientatiu:

+ Llar.

+ Oficines.

+ Vehicles.

+ Garatges.

+ Trasters.

+ Tendes de tot tipus ( roba, sabates, alimentació, perfumeries, etc.).

+ Centros d’estètica.

+ Perruqueries.

+ Salons d’ungles.

+ Sales de Ioga i/o Pilates.

+ Guarderies de nens..

+ Col·legis.

+ Armaris.

+ Gimnasos.

+ Sales de coaching o entrenament personal.

+ Autoescoles.

+ Bars i Pubs.

+ Restaurants.

+ Habitacions d’hotels..

+ Residencies geriàtriques.

+ Ajuntaments.

+ Clubs esportius.

+ Vestidors.

+ Casetes o estances d’animals domèstics/mascotes.

+ Clíniques ( dentals, veterinàries, de medicina estètica, etc.).

+ Zones comunes de comunitats de veïns.

+ Recepcions.

+ Salas de juntes.

+ Espais de co-working.

+ Call centers.

+ Lavabos.

+ Sales de jocs.

+ Salons de videojocs.

+ Cines.

+ Quioscos.

+ Flotes de vehicles de lloguer.

+ Vaixells.

+ Avions.

+ Trens.

+ Sales d’espera.